POBLES I CIVILITZACIONS QUE HI VAN SER A EIVISSA I FORMENTERA

LA PREHISTÒRIA. Eivissa i Formentera ja estaven habitades 2000 anys abans de Crist. Els primers eivissencs vivien en coves o hàbitats construits amb pedres i coberts de brancam, algues i terra. Estaven ben organitzats i jerarquitzats (això vol dir que je en tenien de persones importants que dirigien a la resta), i la seva alimentació es basava del que produïa la seva agricultura, ramaderia i pesca, així com de la recol.lecció de fruita, ous i moluscs. De les restes trobades fins ara, la millor conservada és el sepulcre megalític de ca na Costa, a Formentera, que es pot visitar durant tot l'any.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ELS GRECS. Els grecs ja visitaren Eivissa i Formentera 800 anys abans de Crist. Però no hi arribaren a estar molt de temps vivint. Els grecs van ser els que hi van posar el nom d´Illes Pitiüses, és a dir illes de pins.

-------------------------------------------------------------------------------- ELS CARTAGINESOS (també coneguts com FENICIS). Els Fenicis varen fundar la ciutat d'Ibsm en honor al déu Bes -l'actual ciutat d´Eivissa-, l'any 654 aC.. A l´illa d´ Eivissa la varen anomenar I-busim (illa del pi). Es van organitzar al voltant d´un petit port on poder fer escala (això vol dir aturar-se per desacansar i agafar provisions per poder continuar els viatges en vaixell). Gràcies a Ses Salines obtenien la sal necessària per a poder salar el peix i fer comerci amb altres ciutats i pobles de la Mediterrània (la sal era coneguda com l´or blanc d´aquella época). Així doncs, varen començar a tenir una indústria pròpia i prosperà, fins a convertir a Ibsm en una de les ciutats més poblades de l'època amb una població de 4000 a 5000 habitants. Són molt importants les restes arqueòlogiques de Sa Caleta i la necropoli (que vol dir cementeri) de Puig des Molins. Fins i tot, varen arribar a tenir una moneda pròpia i una organització política molt autònoma. Aquest és el déu Bes:

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ELS ROMANS. Després de la destrucció de Cartago (que era la capital dels Fenicis) per part de l'exèrcit romà a l´any 146 aC, Eivissa passarà a mans de Roma i serà coneguda durant un temps com Ebusus (adaptació romana de I-busim al llatí) i més tard com "Insula Augusta". La dominació romana suposà a Eivissa sis segles (600 anys) de pau i prosperitat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ ELS MUSULMANS. Eivissa va passar a formar part dels musulmans més o menys a l´any 902 després de Crist. Des de llavors,l´illa d´Eivissa va ser anomenada Iabissa, i la seva ciutat (Dalt Vila)com Madina Iabissa. La seva administració (diners, aliments, política...)va començar a dependre de Maiurka (Mallorca). Els musulmans van deixar una herència que ha arribat fins als nostres dies: des de topònims (paraules que descriuen o anomenen llocs d´Eivissa i Formentera) fins a un complexe sistema de regadiu (Ses Feixes).

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ELS CATALANS. A l´any 1235, Guillem de Montgrí i el seu exèrcit van conquerir Eivissa i Formentera. S'iniciava així una nova era per a les illes; nova gent amb una nova religió, nous costums, nous llinatges i una nova llengua que avui en dia encara és l'autòctona: començava aquí l'Eivissa catalana. Durant aquesta época, Eivissa i Formentera eren atacades sovint per pirates. Per defensar-se, els eivissencs es van convertir en temibles corsaris.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ALTRES POBLES. Després dels romans, per Eivissa i Formentera també van passar ELS VANDALS, ELS BIZANTINS I ELS VISIGOTS. Però, no podem parlar en cap cas d'una Eivissa vàndala, bizantina o visigoda, sinó de la continuació decadent de l'Ebusus romana sota la dominació d'un o un altre exèrcit. Una època sens dubte fosca en la història de les Illes Pitiüses.